Ophrys × sancticyrensis (O. forestieri × O. passionis)

L'Ophrys × sancticyrensis és un tàxon d'origen híbrid natural pertanyent a la família de les Orquidàcies, resultant de l'encreuament entre Ophrys forestieri (sovint anomenada també com a Ophrys lupercalis o O. fusca subsp. lupercalis) i Ophrys passionis. Va ser descrita i publicada l'any 2000 pel botànic Romieg Soca a la revista Monde des Plantes.

Descripció morfològica: A causa de la seva naturalesa híbrida, presenta característiques intermèdies entre els seus dos progenitors. De O. forestieri, aporta flors amb un labellum còncau i marró fosc, d'entre 13 i 18 mm, una pilositat curta i una màcula central de tons grisos platejats que habitualment forma dues llunetes. De O. passionis, la planta és robusta (que generalment mesura fins a 50 cm), amb un labellum ample i fosc, sovint vorejat d'un marge de color groc-taronja a vermell, acompanyat d'una màcula central de color blau grisenc en forma d'H.

Ecologia i biologia: És una geòfita bulbosa, una planta herbàcia perenne que passa l'estació adversa amb òrgans de reserva subterranis. A més de la via sexual (la germinació de les llavors microscòpiques requereix una simbiosi amb fongs), també es pot reproduir vegetativament. La pol·linització es basa en l'engany sexual, on el labellum imita visualment i olfactivament (feromones) una femella de petites abelles mascle (com les del gènere Andrena). La flor és mancada de nèctar; l'insecte, en intentar la pseudocopulació, s'emporta accidentalment els pol·linis.

Hàbitat i distribució: L'holotip es va descobrir a prop de Saint-Cyr-sur-Mer, al Var (França), a uns 60 metres d'altitud. Tot i ser un híbrid molt localitzat (també associat a punts de Catalunya), els seus progenitors habiten principalment prats àrids, garrics, matollars i boscos clars assolellats de tipus eurimediterrani sobre sòls calcaris (sud de França, Espanya i Itàlia).

Conservació: No es detalla un índex d'amenaça específic per a aquest híbrid. No obstant això, totes les orquídies, inclosa Ophrys × sancticyrensis i els seus progenitors, estan protegides per la normativa CITES, que en prohibeix estrictament la recol·lecció i el comerç per garantir-ne la conservació.