Serapias × intermedia (S. lingua × S. vomeracea)

La Serapias x intermedia Forest. ex F.W.Schultz és una orquídia híbrida, geòfita i tuberosa, que resulta de l'encreuament natural entre les espècies Serapias lingua i Serapias vomeracea. Aquest híbrid va ser descrit per primera vegada pel botànic francès Aimé de Forestier l'any 1851 i publicat pel botànic alemany Friedrich Wilhelm Schultz l'any 1852 (o 1854, segons algunes anotacions botàniques). El nom «intermedia» fa referència precisament al fet que posseeix característiques intermèdies entre els seus dos progenitors.

Descripció morfològica: Com indica el seu nom, presenta trets barrejats d'ambdós pares. Una característica fonamental per a la seva correcta identificació són les callositats a la base del label: a diferència d'altres congèneres, presenta pràcticament dues lamel·les unides que formen una callositat clarament solcada. L'amplada del seu epiquil sol estar aportada per la influència genètica de S. lingua, la qual cosa pot causar confusions a l'hora d'identificar-la i distingir-la d'altres espècies com Serapias occidentalis. Com la resta del gènere, té els elements florals (tèpals) connivents formant una mena de casc.

Cicle vital i pol·linització: Com a planta geòfita, Serapias x intermedia sobreviu a la mala estació de l'hivern gràcies a uns òrgans subterranis plens de reserves nutritives (tubercles) que es troben a pocs centímetres de profunditat. Quan arriba la primavera, la planta reneix i es desenvolupa a partir d'aquests tubercles. Aquesta planta es forma en llocs on les poblacions dels seus dos progenitors coexisteixen i floreixen de forma simultània. És una planta de fecundació creuada i pol·linitzada per insectes. El gènere Serapias no produeix nèctar com a recompensa, sinó que atreu petites abelles i altres insectes utilitzant el «casc» de la flor com a refugi. Aquest espai els proporciona un lloc per descansar i protegir-se del mal temps, ja que la temperatura a l'interior de la flor supera en uns 3 °C la temperatura exterior durant els matins. Aquesta estratègia generalista és la que permet que es formin nombrosos híbrids naturals com la S. x intermedia quan diverses espècies de Serapias comparteixen hàbitat.

Hàbitat i distribució: El seu rang nadiu i distribució principal es troba al bioma subtropical de la regió mediterrània. Al llarg de la Mediterrània s'ha detectat en territoris com França, Còrsega, Itàlia, Sicília, l'antiga Iugoslàvia (nord-oest dels Balcans), Grècia, Creta i Líbia. Més específicament, n'hi ha registres en indrets com Spičansko Polje a Sutomore (Montenegro). A la Península Ibèrica ha estat citada a Espanya, com per exemple en praderies entollades d'Extremadura on conviuen poblacions denses d'ambdós parentals, i també hi ha registres a Catalunya (comarques de Girona) en dates primaverals.

Estat de conservació: Les fonts proporcionades no mencionen l'estat de conservació avaluat o específic per a l'híbrid Serapias x intermedia, tot i que sí que detallen que altres parents del mateix gènere, com S. parviflora o S. cordigera, estan protegits en certes normatives.