El cor del conglomerat de Sant Honorat

El 5 d'abril de 2026, sota un sol gairebé estiuenc, ens vam endinsar a l'Alt Urgell per descobrir un tresor geològic a la zona de Sant Honorat. Una ruta de 16,56 km ens esperava per conquerir dos cims de la llista dels «100 cims» de la FEEC: el Roc de Cogul i Sant Honorat.

Vam iniciar l'aventura a Can Boix, creuant les seves instal·lacions cap al Bosc de l'Hostal, un sender ombrívol que ens va conduir fins al Grau de Porta i el Coll dels Quatre Camins. Des d'aquest punt estratègic, vam prendre rumb sud per coronar el Roc de Cogul. Des d'aquest primer cim, gaudíem d'una perspectiva privilegiada: a l'esquena, el conglomerat de Sant Honorat s'estenia com un laberint de roca marcant el rumb que seguiríem més tard; a l'altra banda, Peramola i el Pantà de Rialb es dibuixaven a l'horitzó.

Després de desfer el camí fins al coll, ens vam dirigir cap a Sant Honorat, explorant abans la singular zona «del Corb». Vam visitar el Forat del Corb i la Casa del Corb, un refugi natural impressionant excavat a la roca. Un mirador proper ens va permetre analitzar el relleu de Sant Honorat abans de desviar-nos cap a l'Agulla del Corb i l'encantadora Ermita de Sant Salvador del Corb. Des d'aquí, les vistes cap al Montsec de Rúbies (recentment vaig fer dos cims!).

Al Coll de Mur va començar el tram més vibrant: el resseguiment del conglomerat. Durant uns 3 km, ens vam moure per un paisatge que evoca la màgia de Montserrat o la Serra de l'Obac, entre formacions capritxoses i torrents sinuosos. Una experiència geològica captivadora!

Finalment, vam assolir l'altiplà de Sant Honorat i la seva emblemàtica ermita, on vam dedicar un bon temps a explorar els diversos miradors naturals que voregen els cingles. Des d'aquestes talaies, vam poder observar el Pantà d'Oliana i la magnífica estructura de l'anticlinal esventrat d'Oliana. És fascinant veure com l'erosió ha buidat el seu nucli, format per margues més toves, mentre que els resistents conglomerats que les protegien s'eleven encara als flancs, creant una morfologia única.

Per tancar la jornada amb un fermall d'or, vam visitar l'Ermita de Castell-llebre, joia romànica sobre el Pantà d'Oliana. El retorn, sota les imponents parets de Rombau, va posar el punt final a una ruta de bellesa salvatge.