Orchis ×bergonii (O. anthropophora × O. simia)

L'Orchis x bergonii, també coneguda en la bibliografia antiga com Orchiaceras bergonii, és una orquídia d'origen híbrid natural. Sorgeix de l'encreuament entre l'orquídia simi (Orchis simia) i l'orquídia de l'home penjat (Orchis anthropophora, abans classificada com a Aceras anthropophorum). És un híbrid fascinant que apareix de forma esporàdica, expressant una perfecta barreja de l'herència genètica d'ambdues espècies en els llocs on aquestes coexisteixen i s'encreuen.

Descripció morfològica: Aquest híbrid presenta una barreja de caràcters intermedis i trets dominants de cadascun dels seus progenitors. La silueta general de la inflorescència recorda clarament a O. anthropophora, però adquireix les coloracions típiques d'O. simia. Presenta fulles més arrodonides i flors inclinades cap avall que s'obren més o menys simultàniament, un label (el pètal central inferior) ample i poc arrodonit, i punts i petites taques als tèpals externs, trets similars a O. simia. D'altra banda, té un color verd-groguenc a la part externa del periant, línies laterals i centrals clares, bràctees de la mateixa longitud que l'ovari, i la seva tija no conté antocianina, trets semblants a O. anthropophora. La cua i l'esperó són de longituds intermèdies. Curiosament, aquest híbrid té les fulles fins a dues vegades i mitja més grans i arriba a produir 15 vegades més oli essencial que el seu pare O. anthropophora.

Ecologia i cicle vital: L'origen d'aquest híbrid demostra que els pol·linitzadors (probablement abelles) que visiten els dos progenitors són compartits. No obstant això, tot i ser un creuament morfològicament reeixit, com a híbrid presenta certes mancances, generant 10 vegades menys llavors que O. anthropophora i patint més infeccions per fongs. Com la resta d'orquídies del seu grup, és una planta geòfita (passa l'època desfavorable sota terra en forma de tubercle) que té una llavor sense reserves, fent obligatòria una relació de simbiosi amb fongs micorrízics per poder germinar.

Hàbitat i distribució: Necessita hàbitats on visquin de forma simpàtrica (conjunta) les seves dues espècies progenitores. Típicament es troba en prats secs i praderies, llocs oberts assolellats i antics camps com oliverars, freqüentment en comunitats vegetals de la classe Thero-Brachypodietea ramosi. La seva distribució abasta la zona de la Mediterrània i certes parts del nord d'Europa on l'àrea d'influència dels dos parents se solapa. Se l'ha citat a Espanya, França, la Gran Bretanya (com al comtat de Kent), Itàlia, Croàcia, l'Illa de Creta i a Algèria. A Catalunya, la seva presència està citada a les regions corològiques de l'Alt Empordà (Ae), Osona (O) i la Selva (Cn).

Estat de conservació: Tot i ser una planta escassa a causa de la seva naturalesa híbrida i la seva baixa producció de llavors, l'Orchis x bergonii no es troba avaluada oficialment pel que fa a risc d'extinció. A la Llista Vermella de la flora vascular de Catalunya vigent s'estableix que a tots els tàxons que són híbrids se'ls assigna per defecte la categoria NE (No Avaluat) segons els criteris internacionals de la IUCN.