Orchis ×hybrida (O. purpurea × O. militaris)

L'Orchis × hybrida és una notoespècie, és a dir, un híbrid natural de caràcter terrestre fruit de l'encreuament entre les orquídies Orchis purpurea i Orchis militaris. Es tracta d'un geòfit proveït de tubercles que creix principalment dins del bioma temperat. Constitueix l'híbrid més freqüent del grup de l'Orchis militaris i pot aparèixer en qualsevol lloc on les àrees de distribució de les dues espècies progenitores coincideixin i assoleixin una densitat suficient.

Descripció morfològica: Identificar-la amb precisió a la natura sovint resulta difícil, ja que presenta una variació considerable en la forma, la mida i el patró del label de la flor. Com a característica general, l'orquídia té els sèpals en forma de casc com els seus dos progenitors, però el seu color s'aproxima més al de l'Orchis militaris. Per contra, el label conserva els colors de l'Orchis purpurea, tot i que la seva forma és més propera a la de l'Orchis militaris. La coloració de les flors pot variar des del blanc fins a diferents tons de rosa.

Hàbitat i distribució: Aquest híbrid es desenvolupa de manera òptima en prats i terrenys que es troben sota la llum solar directa o a mitja ombra. A nivell d'altitud, es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'alçada. És una planta nativa del continent europeu. La seva àrea de distribució és immensa, abastant des del Regne Unit al nord, fins a l'àrea Mediterrània (incloent-hi Espanya, França, Itàlia i el nord-oest de la Península Balcànica) i s'estén cap a l'est fins arribar a Ucraïna (com la regió de Crimea) i Rússia. És especialment abundant a zones del centre i sud de França i altres punts d'Europa central.

Pol·linització i Conservació: La hibridació es produeix mitjançant una pol·linització creuada que esdevé pràcticament inevitable en regions amb alta densitat de plantes parentals. La floració s'esdevé durant la primavera, des del mes d'abril fins al juny. A nivell de conservació, la seva abundància depèn de l'estat de conservació de les espècies que el formen. En conseqüència, en llocs on O. militaris i O. purpurea són rares, trobar aquest híbrid és gairebé inaudit, mentre que en àrees on són comunes, les seves poblacions gaudeixen de bona salut.